miércoles, 14 de junio de 2017

Terra, cel i petons

Hi ha algunes premises que de tant òbvies haurien d'ésser innates
La resta és pura lògica

I una merda

No val la lògica quan entren en joc
La infinitat de factors que fa anar coixos
Als joves, que els fa repetir
Vells cànons i vells errors

Què hi ha de lògic?
Que res es mou
Però amb la perspectiva correcta
Tot es mou a desenes de milers de quilòmetres per hora
Quin mareig, no?

És fàcil posar-se malalt a aquesta velocitat
fàcil curar-se amb el cor bategant a aquesta intensitat

I amb tanta força a dins
No és difícil
Seguir fent camí
Tampoc fàcil

Però abans que fer-ne servir un de fet
Val més quedar-se dret
Per reconèixer la direcció

En el meu cas
El meu penis és la meva brúixola
Sempre senyala la més bruixa
I només es mou si està sola

Que no li tenia rencor, deia
Estimant per venjança durant anys
sortia al carrer, i corria i reia

Obrant cada dia meravelles

Entre el cel i la terra
Només hi ha lloc pels petons que tinc pendents.


No hay comentarios:

Publicar un comentario