Fins a donar-se compte. De manera més feliç o més dramàtica
Que no s'està sol.
Ésser meravellat per la vida
I imitar camins que no són el propi
Per decisió pròpia
Per a donar-se compta
Que és un mateix camí el que es recorre
Però cadascú es fixa
És més, s'emmiralla
En allò que porta dins.
La percepció és així
La vida és així
I ara que he entès
Allò que portava dins
Puc viure
deixant de banda la racionalitat
Per a poder gaudir d'aquesta càlida calma
Tranquila i plàcida com el sol de mig matí
La música
Les connexions entre notes
Les harmonies sostingudes
amb la memòria
la qual no és més
que seqüeles d'un meravellament
intents
d'allò fosc
dionisíac
per a ser feliç
tot i ser una llàstima
que no es converteixin en paraules
el coneixement intrínsec
la intuició
és la veritat
que podem percebre
fruit i llavor
llavor i fruit
