lunes, 28 de agosto de 2017

Perdona què

Falta perspectiva
Se'n inventa una
I sent a l'esperit
Què és ser cec

Se la creu
I la fa créixer
Dins seu
I ja és foll

Ja és com foc
Que tot crema
I ja no vol res
Que no cremi

O ja no vol
Cap punt
On trobar
Les idees

Que encara
Que sembli
Que cremen
Són buides

Ni en formes
Són plenes
Les grafies
No són màgies

I així
Tot plegat
Acaba éssent
Una macabra broma


M'he *re contra ofuscat en*
Descriure't
De manera
Dramàtica

Què m'havia passat pel cap
Ara que ja ho saps
Ja me dona igual
Ja no me fa sonar res

I ara ben bé no sé explicar-te
Què n'és
Del meu esperit
De la meva vida, ara

És més guerrer, això sí
I és amable
I això me fa sentir bé

I la vida
Crec que m'he fet amic de llucifer
Però encara no porto ulleres de sol
Potser esperant

O a quedar-me cec de debò
I deixar-me de mitges tintes
O potser que a algú li interessi
Cap a on miro.

Però com sense veure-hi ja se pot anar palpant i escoltant

Comunicant-se
Respirant
Rierols sobre la pedra

... Reflexions que desesperen

Tota la set acaba matant
Ja ningú voldrà fer petons a una boca tant seca
I me la rem peta!

Pagant pessetes!

martes, 22 de agosto de 2017

Alas de mosca hechas de CAOS aka Kaos sin korte

Títulos vanidosos
Ideas pre concebidas antes de empezar a jugar
Tantas ideas me revolotean en la cabeza
Que no me es posible ser concreto pa poder mexplicar
Y entonces empiezo a delirar
Que no es ni la parte de dulce que un sueño
Pero yo conduzco
De

Todo esto ha sido
Pf, es ridículo
Lo ha sido y lo será
Un plan perfecto(intento)
Donde llegado un punto

Yo me he retorcido
Suficiente para el estándar
Aquello que vos quiera
Reina sos de todo mi cuento
Y a ese re sarpado héroe que tanto luchó por vos o con vos en el corasón
No seríais capas de desirle q no

Entiendes lo enfermo que esconde el mono
Hombre bobo se cree que puede a todo a su modo.
Llega todo a tan torpe y tosco que no puede mostrar el rostro

Jo do, hasta yo me asombro de lo que me demuestro.

Moradisimo a 5 horas antes del primer día
De la faena que andaba buscando
Todo el cuerpo en completa relajación
El único órgano que manejo a mente es
El pliki pliki machine
Puto mobil para ver lo que hay aquí y como luce en letra
Pa que sepa

Bien, se puede entender
Que esto no es más que el camino
El mismo es de bajada que de subida
Sin embargo qué es la velocidad
Por qué la atención es tan clave
Y los detalles tan obsesificables?
El cerebro estropeado, o finalmente liberado?
Yo no sé, solo sé que quiero compartir esa sonrisa de mirar al cielo al salir
Y decir
Qué buen día
Con los ojos Porque al fin y al cabo eso pasa muy a menudo.
Y si son dos alguna sonrisilla se escapa
Y tan tierno que me pongo que me olvido de como se era fuerte
Lo he sido?
Vaya que sí.
Y he empezado escribiendo esto pensando en hacer algo como un himno
Por el título tan pepino
Los conceptos que me imagino mientras lo escribo
Me los gozo tremendérrimamente primo


Pero buah qué va esto es más mas basura mental que otra cosa
No sé por que estoy atado a estas esposas
Qué necesidad de réplica immediata
De todo lo que me propongo


...



 Lo sé



...



Soledad


Puede que tomárselo todo como un exámen
Igual es que echo de menos la universidad


Jaja

Sisi


....



Soledad.
El món és una merda i jo vinc a fer-m'hi ric
No sé qui ha dibuixat això però me sembla divertit
Per tu el pit m'ha patit com un mal parit 
I és el que em feia falta
Com una varicela
Passant la en quarentena
Millor pels dos, la confusió desoladora a la 
Que m'he estat enfrentant
Era contagiosa
M'arriba a agafar aquesta revelació amb més mitjans
I me faig mal!

Tant de caos me protegeix
Però si me despisto em cardarà mal
No em cal més mal, un consell teu em val.
O
L'honor de poder fer-te un favor
És amor? Un error en el càlcul del valor?
O rima per intentar salvar l'honor
Jajaja si fós així "vaya un perdedor"

El fracàs és sempre un factor en les meves multiplicacions
I el dia que el fracàs sigui 0
No tindré res

Igual la millor manera d'estimar-te
La que em fa més bé
És la d'un record llunyà d'un misteriós motor que em va donar ales
Per anar a petar als forats més
Pintorescs
Que mai hagués imaginat
Ai carai

Tant de caos tantes histories
Però estic ben tranquil, sedat
Falten 4 hores i 20 minuts per despertar
El millor moment del dia sol ser
Just després de decidir saltar del llit
A veure si demà em menjo la merda amb entusiasme
Això em donarà menjars
Més bons
Que la merda
I ganjou per no haver d'olorar-la a casa

Em faria molta gracia
Q et pronunciessis
En si hauria de 
Deixar això
I tambe els petes

O les preguntes es fan d'una en una
No me'n recordo ja
Com ho fa la gent normal

Mai m'ha acabat de.convèncer
Jajajaja així era el pal que portava
Gràcies a l'atzar i al meu sentit estètic
 a causa de tot el que ha passat

Objectivament com a ésser humà
Sóc molt més conscient
Del significat
De la meva pròpia percecpció
D'aquesta vida
De tots

Dels peixos i les granotes
Que prenen el sòl
Veient com tot és
I ells hi són i són
I ho entenen
I van fent

Però l'ecosistema no em farà necessitar
No més, siusplau
He passat penúries
Per desitjar
Coses que no necessitava
I no vull més

Anestèsia
Per què me vas donar el verí
Però l'antidot només als llavis

Aquest es el meu caos
Q me fa rabia ser tant cursi

I no més demoledor
Derribando los edifisios
Con la vos

De eso soy podemita

Jajajajaja si sabessis els personatges q he conegut i tot el q he après

No sé com reaccionaries, es el petit problema q tinc al escriure

Q no t escric a tu jajajajajajajaja

Flipa eh

Malaltíssim

El nou format literari

Monòleg de xarxa social 
"Parrafón" pal wasa eso eso vasileo crema
Igual així els fariem llegir confuci
Per semblar mes gangstas

Tot i així desitjo curiositat per conèixer
Per tothom
Les he passat canutes però he obert els ulls i la ment
I espero q cada dia mes
Deliri maxim ja crec q estic justificant la meva vida
No sé on pretenc arribar


Ja sé


A agafar son

O era a enamorar-te? 

Les dues me fan falta
Pero dormir bastant mes


Jajajajajaja tot el dia d broma la familia mes feliç de barcelona

No he estimat mai crec pero amb tu segur q podria
No em faria pas res

lunes, 21 de agosto de 2017

El clímax del drama diario

Incluso los guapos y las guapas
Hacen los mismos actos desesperados
Que el resto de los mortales
Su envoltorio ven objeto de elogio

Pero
Sólo al estúpido no le maltrata su mente


El ciclo gira
Siempre al mínimo esfuerzo
Siempre el que primero tira la piedra

Es el que no recibe chichón

Pero tanta duda y tantas otras flores

No sé

Ahora
Hasta escribir
Me cuesta

domingo, 20 de agosto de 2017

Me río

Me río porque el deseo me duele
Como si me pintaran la piel al carbón
Con llama

Me río porque se empuja una mentira
Por el camino de la verdad
Con suficiente fuerza
Y la verdad ya no debe llegar

Esa es la única verdad por encima
Y de esa nacen nuevas
Como que no tengo esa fuerza divina
Ni verdad con que abrigar mis rimas

Ni llego a comprender todo lo que crea
Esa fuerza
Tan sólo la reconozco
En mis propios pensamientos

Y la tengo que cazar
Atar la estrella fugaz
Domesticar la luz de cielo
Pero no como han hecho ellos

Todos esos
Que se asustan al ver
El brillo
Del que todo ya sabe
Y nada le importa

Porque todo aporta
Y ir siendo lo que tiene que ser
Ya soporta

Tan sólo es cuestión de coherencia

Keep it real.

Cómo no me voy a reír
Si la risa estúpida es aquello que mueve mi mente
Y cómo no te voy a venir a yorar
Si cuando sufro voluntariamente es cuando más aprendo.

Aunque no te guste
Porque tú soy yo
Y tu reflejo se quedó atrapado en mis ojos
Si vienes por ellos te los regalo

Pero que dios salve a tu recuerdo si lo abandonas conmigo
Aquí dentro nada es sagrado.

No good

Debería asustarme
Esta frialdad
Tantos modos hay de aceptar
Que este no me gusta

Corrección leve del rumbo
Cambio total del paradigma
No es bueno
¿O no era bueno?

Cae ceniza caliente
Sobre el vientre
Y sus sentidos se despiertan
Sin dejar marca

Yo solo sé
Que hago lo debido

Para un sonido nítido

Mi paso por este mundo no debiera ser algo material

Pero tendría una simfonía de suspiros y gemidos que me acompañaría si hubiera estado al caso de grabar
Eso me llenaría de orgullo

Y no es bueno
Ya no tengo que demostrarme nada.

miércoles, 16 de agosto de 2017

Excusas

Todo es útil como excusa
Pero no es ni necesario
Justificar todo

Se hacen las cosas
Porque uno quiere
Porque uno piensa

Que le beneficiará su acto
O quiere ver qué pasa
Si lo hace

Yo estoy bien
Y disponible

Y libre!

lunes, 14 de agosto de 2017

Crecer

Cambiar para hacer entender
que se quiere formar parte del mundo!

Quiero que el mundo sea mejor
y que mi vida sea más feliz

Estoy en ello, te has dado cuenta?

Més musses - Illustration by Conrad Roset

viernes, 11 de agosto de 2017

Asuntos serios

Brindo por todas esas cosas importantes que no se hablaron en su momento, probablemente por falta de habilidad.
Por todos esos conceptos celebro
Porque no los había planteado en mi realidad
Y ahora ya sí
Y estoy contento de ahora tener claro cómo abordar los asuntos serios

Y algo más ha cambiado
Sí;
Que ya no le tengo miedo a ser feliz
Sin ti
Mujer...