Perdona què

Falta perspectiva
Se'n inventa una
I sent a l'esperit
Què és ser cec

Se la creu
I la fa créixer
Dins seu
I ja és foll

Ja és com foc
Que tot crema
I ja no vol res
Que no cremi

O ja no vol
Cap punt
On trobar
Les idees

Que encara
Que sembli
Que cremen
Són buides

Ni en formes
Són plenes
Les grafies
No són màgies

I així
Tot plegat
Acaba éssent
Una macabra broma


M'he *re contra ofuscat en*
Descriure't
De manera
Dramàtica

Què m'havia passat pel cap
Ara que ja ho saps
Ja me dona igual
Ja no me fa sonar res

I ara ben bé no sé explicar-te
Què n'és
Del meu esperit
De la meva vida, ara

És més guerrer, això sí
I és amable
I això me fa sentir bé

I la vida
Crec que m'he fet amic de llucifer
Però encara no porto ulleres de sol
Potser esperant

O a quedar-me cec de debò
I deixar-me de mitges tintes
O potser que a algú li interessi
Cap a on miro.

Però com sense veure-hi ja se pot anar palpant i escoltant

Comunicant-se
Respirant
Rierols sobre la pedra

... Reflexions que desesperen

Tota la set acaba matant
Ja ningú voldrà fer petons a una boca tant seca
I me la rem peta!

Pagant pessetes!