Pero es digno.
Y si empecé a necesitar algo después de ver como todo moría alrededor
fue ser digno
Y justo
Y fuerte.
Y tener algo de gracia para mantener a los míos con una sonrisa.
No pido nada más
I res menys.
Em pregunto
Oh sí, i molt.
Si tu vols
Viure-ho tot amb mi
Perquè jo he viscut
tot aquest temps
Amb el que jo creia que eres tu.
I he anat al psicòleg
A la psicòloga
I em diuen que és platònic
Però jo no entenc a Plató
Ni a Pericles ni a Aspàsia
M'agrada pensar que entenc a Demòcrit
Però em sento hipòcrita al dir-ho
Durant molt de temps la rima m'ha estat cohibint
L'estil m'ha aturat
A la hora de parlar
Però tot és comunicació
I ningú ho fa millor
Crec, vaja
Que tu i jo
Vull viure-ho amb tu
No sé si tot, perquè és difícil seguir-te el ritme.
Vine quan vulguis, el tren passa cada dia
Direcció a Girona, on les gavines venen a veure
Les façanes de les cases
I les nenes i els nenes els hi somriuen.
 |
| Mata mua es érase una vez, pero la imagen dice paradiso Tierra imaginada. Las promesas no valen nada Pero cuando uno es amo y señor de uno mismo La imaginación se puede hacer realidad Ya verás |
No hay comentarios:
Publicar un comentario