Homo mensura

Si diuen que la vida
Es mesura en les vegades
Que et deixen sense parla;
A més cohibit més visc

Però si jo poso la meva mesura
I no penso més que en la tortura
Si no hi ha déu ni bondat pura
Reflexionar suposa un risc

La vida simbòlica em fa perdre
Perdre temps, perdre joia
Quan la realitat s'imposa
La meva raó només fa nosa

Només faig nosa
Quina percepció més dolorosa
Quina intenció més virtuosa
La de desaparèixer

I quina gran estupidesa
Que a la mínima oportunitat
M'impresioni la bellesa
I vulgui fer-me a un costat

I no sé bé què necessito
Mai n'he estat assabentat
Si tots els símbols implico
I sempre ho faig equivocat

Aquesta manera de parlar
Fer-ho tot implícitament
No fa més que aturar-me
I no crec que estigui malament

Però en la mesura està el verí
I fa temps que és dins de mi

Ni tan sols vull sortir d'aquí