d'una estúpida manera de patir
per amor a l'humor i a falta d'acudits
jo mateix he acabat així
és més cosa de la culpa
i de la paràlisi, vet aquí
en la mòrbida comoditat del refugi
i en què convertir-se no decidir
ai coi, que arriba la castanyada
i a mi just se m'ha acabat el nadal
li foto la culpa a l'alba ennuvolada
de no percebre la vida real
de ser miop, tant com si estigués fet de cera
i tenir guerxo l'ull de la ment
he fet les coses de qualsevol manera
i ara que miro està tot malament
I no sóc més que un altre pacient
d'aquesta boja malaltia
que porta de cap a l'occident
es copia tota la teoria
i a la pràctica es trenca les dents
No hay comentarios:
Publicar un comentario