Ja no recordava que m'agrada escriure-ho
El què? Bé, amb els anys he après a dir-ho més clar
Descriure les llums que m'arriben, les mateixes que dibuixen ombres dins meu
Vull dir, i és que fer-me entendre ha sigut una necessitat que no he sabut cobrir bé
Que allò que m'inspira també em fa esclau
En el procés de ser lliure he hagut de veure-ho clar
Que deixar d'estimar és una possibilitat, amb aquest fred i intentant regalar l'abric... Que boig
Al principi em feia por llegir-ho tot, anar veient com la postura de lúcid s'anava desfent entre l'amargor
Com naixia una obsessió violenta
Ara en certa manera em fa gràcia veure on tenia el coratge de dir la veritat
Perquè no tot el que està escrit aquí és veritat... És una mica trist. Però sí que és un retrat honest del pas dels anys
I així vull que segueixi, per sort o per desgràcia m'he consagrat a aprendre molt per a poder demostrar-ho
I bé, això ja estava començat...
Per primera vegada entenc que m'escrivia a mi mateix amb l'excusa d'impressionar a una escriptora
Una espècie de narcisista en un armari...
Sóc bastant més carinyós a les distàncies curtes, gràcies a déu
Només un lector ha de llegir això
I per fi sóc jo.
